Educar en el conflicte: una oportunitat per créixer

Hi ha dies en què tot sembla desbordar-se. Plors, discussions, frustracions. I de vegades, com a famílies o educadores, ens preguntem: “Què estem fent malament?”. Però potser no estem fent res malament. Potser simplement, estem vivint. I educar vol dir també estar presents en el caos, no només en la calma.

Els conflictes formen part del procés de créixer. Quan hi ha desacords, hi ha també una oportunitat per aprendre a escoltar, a expressar, a posar límits i a reparar. No es tracta d’evitar-los, sinó d’acompanyar-los. Perquè un infant que entén que pot enfadar-se sense ser rebutjat, que pot equivocar-se sense perdre el vincle, és un infant que construeix seguretat interna.

Daniel J. Siegel, neuropsiquiatre, ens parla de la importància de “connectar abans de corregir”. Quan primer validem l’emoció i després acompanyem la conducta, estem oferint eines per a la vida. I això, a la llarga, és molt més valuós que qualsevol càstig o recompensa immediata.

Educar en el conflicte no és fàcil. Però és profundament transformador. Ens convida a créixer juntes, adults i infants, des de l’empatia i l’autenticitat.

Perquè educar no és evitar les tempestes, sinó aprendre a navegar-les plegades.

Alícia i Laura, Univers d’Oportunitats