Educar sense presses: el valor del ritme propi

Vivim en una societat que corre. Tot ha de ser ràpid, eficient, visible. Però l’aprenentatge, com la vida, no entén de rellotges exactes. Cada infant té el seu temps, el seu camí, el seu moment. I respectar aquest ritme no és anar més lent: és anar millor.

Estudis com els de Catherine Gueguen, pediatra i especialista en neurociència afectiva, ens recorden que el cervell infantil es desenvolupa a partir del vincle segur, de l’escolta i del respecte. Quan pressionem per aconseguir resultats immediats, activem l’estrès; i l’estrès bloqueja l’aprenentatge. El contrari passa quan ens sentim acompanyats sense judicis: aprendre esdevé un acte natural.

Això no vol dir no tenir expectatives o deixar fer. Vol dir confiar. Vol dir observar, estar-hi, sostenir sense voler controlar. És així com construïm espais on els infants poden créixer amb seguretat, curiositat i sentit.

Potser educar no és tant omplir motxilles de coneixement com sembrar amb paciència. I esperar, amb calma i presència, que germinin.

Alícia i Laura, Univers d’Oportunitats